[Castellano] - [Catala]

C/ Florit 25 - 08208 Sabadell (Barcelona) - Tel./ Fax 93 716 67 99 - secretaria@virgendegraciaensabadell.com


HistÚria de l'entitat

Corria el mes de febrer de 1981 quan, durant la missa vespertina corresponent a la celebració de la Purificació de la Verge a l'Església de Sant Roc, José Luis Gil Siles va sentir una veu interior que per espai d'uns minuts repetia: “Vull estar a Sabadell”. Una veu que va tornar a sentir aquella mateixa nit. Al matí següent, José Luis l'hi va comentar a dos paisans, Antonio Alba i Manuel Medina, a els qui va preguntar que els semblaria posar un altar de la Verge a Sabadell, concretament al barri de Ca Puiggener, on vivien des de feia vint anys. Tots dos van acollir la proposta amb molt d’entusiasme.

Aquella mateixa tarda, sense poder contenir-se, José Luis li va traslladar la seva inquietud al rector, Ángel González. Aquest li va contestar que si la idea eren imaginacions seves no li semblava bé. Però la veu es va repetir diverses nits més, i José Luis comentava la idea de l'altar amb molts altres archidoneses, i molts d'ells vessaven llàgrimes davant la idea de tenir al barri a la Verge de Gracia. José Luis no es va donar per vençut, i va tornar a parlar amb el rector per dir-li que moltes persones del barri estaven il·lusionades amb la idea que vingués la Verge d’Archidona al barri. Després d'un titubeig, va decidir que si ells ho volien així, miraria d'oferir un lloc en la parròquia per a tal fi.
Des d'aquest moment, José Luis Gil Siles va començar a pensar en com dur a terme tal il·lusió i com reunir la quantitat de diners suficients per assumir les despeses que comportaria. En un d'aquests dies, a casa del fotògraf Peláez, José Luis va veure un quadre a l'oli del rei Juan Carlos I, va preguntar per l'autor del mateix i quant podria costar-li un quadre així de la Verge. El fotògraf va respondre que podria costar unes deu o dotze mil pessetes, però que el pintor era molt bo i que per diners no hi hauria problema.

El fotògraf, pel que sembla per iniciativa pròpia, l'hi va comentar a l'artista, José Antonio Galán Vázquez, natural de Sevilla. Galán, per voluntat pròpia, es va dirigir a l'alcalde d’Archidona, José Luis Solís, qui li va manar una foto de la Verge i es va autoconvidar a la benedicció de l'altar. Quan José Luis va saber d'aquests moviments, es va dirigir al domicili del pintor per dir-li que no li semblava bé que hagués actuat pel seu compte i haver contactat amb el poble d’Archidona per parlar d'una idea que no era seva i que encara estava sent sospesada la seva engegada. Però quan José Luis va veure com anava el quadre de la Verge, l'única cosa que va poder dir-li va ser “Cap endavant”. Després d'un lapsus, va preguntar quant li costaria una vegada acabat, i José Antonio Galán Vázquez li va dir que unes vint mil pessetes.

Després de molt parlar amb la seva esposa, José Luis va arribar a la conclusió que el millor era posar una taula altar amb una cortina color grana de fons, agafada en la part superior per una motllura daurada. Es necessitaven dos florers i uns canelobres elèctrics, més les estovalles, a més d'alguna cosa per a la festa que es muntarà amb motiu de la benedicció del nou altar. Les aportacions per sufragar aquestes despeses van ser recollides porta per porta de casa dels paisans que vivien a Sabadell, encara que no de tots.

Aquestes almoines van oscil·lar entre 15 i 3.000 pessetes, ja fins al matí en què seria beneït l'altar s'havien reunit 67.000 pessetes. Una vegada explicades les despeses es van sumar 68.000 pessetes, per la qual cosa faltaven 1.000 pessetes. Però els amos d'un bar del barri, els germans Borrego, van arribar dient que una senyora, Dolores Rey, els havia deixat 1.000 pessetes per a la Verge. És a dir, abans d'entronitzar-se la Verge es van cobrir totes les despeses. Tot va ser obra de la Santíssima Verge i la seva voluntat per estar aquí. Aquest mateix dia es van repartir estampes com a record. Al costat d'elles es va col·locar una safata en la qual es van recollir 19.529 pessetes, quantitat que va coincidir amb el pressupostat per a la Banda de Música que va venir a tocar en aquest acte, el lampadari, les estampes i la pensió d'alguns visitants.

 La benedicció de l'altar

El 3 de maig de 1981 es va beneir l'altar, en companyia dels nostres paisans, uns del propi Sabadell i altres vinguts expressament des d’Archidona per a la celebració. En total, érem uns 3.000 assistents procedents de diferents punts de Catalunya. L'altar es va situar en la part esquerra de l'església, després del permís del rector. A més, es va crear una junta directiva provisional de la confraria, composta per José Luis Gil com a “Hermano Mayor”, Salvador López Rey i Antonio Torres-Torres com a tresorers, Antonio Jiménez Mirall com a marmessor, Rafael Mora Casado i Luis Pacheco com a tresorers, María Ramírez i Dolores Rey Aranda com a cambreres, i com a acord extraordinari es van nomenar a Gracia Casado i Isidora Galeote com a “Hermanas Mayores” d'honor, ambdues majors de 80 anys.


El Romiatge

En el primer aniversari es va acordar reunir de nou als paisans entorn de la Verge, però no se sabia com. Així que es va decidir fer una imatge de la Verge i poder celebrar un romiatge. La imatge es va fabricar amb els materials emprats en aquests casos i amb una altura d'1,20 m. El lloc triat va ser l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres, en aquells anys gairebé destruïda i restaurada en l'actualitat. Es van trigar gairebé dos anys a aconseguir tots els permisos necessaris, així que en el primer aniversari, malgrat tenir ja la imatge, no es va poder celebrar el romiatge i va caldre limitar-se a fer una processó pel barri.

En 1983 es va formar el cos d’Horquilleros, encara que només com a fórmula cerimonial, ja que són molts els que volen portar a la Verge.

En 1984 es va celebrar el primer Romiatge de la Verge de Gracia, amb el tron ofert pels devots. Al final de la mateixa es va presentar a tots els germans i a les autoritats d’Archidona (que amb motiu del Romiatge es desplacen cada any fins a Sabadell) un nou projecte que es volia fer per a l'Altar, amb la finalitat d'eliminar la cortina, ja que per dues vegades consecutives havia estat a punt de cremar-se per haver pres algunes veles.

 Un nou altar

El nou altar de la Verge va ser obra del mateix artista que va pintar el quadre de la Verge, José Antonio Galán Vázquez. Constava de dos panells pintats a l'oli, amb fons blau cel, arcs d'estil surrealista amb dos blocs sòlids i esferes ingràvides; i d'un pal·li templet sostingut per quatre columnes, la part superior de les quals era una volta fabricada en fibra de vidre adornada amb gemmes, tot pintat a mà. El pressupost arribava fins les 225.000 pessetes, i va ser aprovat per unanimitat per la junta directiva de la Confraria. L'altar va ser beneït al juny de 1985 pel rector Ricardo Olivella.

La meitat de les despeses van ser coberts gràcies a un donatiu ofert per la ciutat d’Archidona, l'alcalde de la qual va lliurar la suma de 60.000 pessetes; i a una altra donació de 40.000 pessetes de la Junta Administrativa del Santuari d’Archidona, els qui van veure la unió i fraternitat dels archidoneses emigrats. Per aquest any la Confraria estava formada per prop d'un centenar de socis, amb les seves famílies. Així mateix, s'estrenyien els llaços amb les altres Confraries de la Verge de Gràcia existents a Archidona, Madrid i Màlaga.

 La primera seu

En 1991, amb deu anys de vida de la Confraria, era necessari comptar amb una seu on celebrar les reunions i guardar tot el material necessari per al Romiatge, a més de l'arxiu que s'havia creat des de l'arribada de la Verge.

En aquesta data ja s'havia canviat el nom de Confraria pel de “Hermandad Romera Virgen de Gracia”, per facilitar les relacions amb l'Ajuntament de Sabadell a l'hora d'organitzar el Romiatge, ja que en anomenar-nos Confraria ho atribuïen exclusivament a l'església.

El rector Ricardo Olivella ens va proposar habilitar el buit que hi havia enfront de la guarderia, en el Passatge de les Vinyes, que era un niu de rates. La germandat tenia els seus petits estalvis gràcies a les quotes dels germans, a les rifes i la loteria de Nadal, les almoines de la Verge i del lampadari comprat per la Confraria la recaptació de la qual el Pare Ricardo va cedir a la mateixa per contribuir a tal fi. Com a arquitecte, es va comptar amb l'ajuda desinteressada de David Laudo, amic de José Luis. I per començar l'obra es va demanar 2.000 pessetes a tots els socis, que van estar d'acord a pagar-les.

Els obrers van ser Luis Alés, Enrique Justícia, Manolo “El antequerano” i José Luis Gil; com lampista, el polonès Zbyszek Molta; i com a fuster Luis Pacheco.

Podria quedar un petit saló d'uns 80 m2 amb el seu petit escenari i unes escales per accedir al pis superior, on hi hauria, ocupant la meitat de la superfície total, dues petites cambres i dos serveis. Per a aquesta obra serien necessaris uns 3 milions de pessetes. Tots els germans confrares estaven molt contents, però els caps de setmana sempre eren les mateixes mans les que venien a materialitzar el projecte.

El 4 de març de 1994 es va inaugurar el local i va ser beneït pel pare Ricardo Olivella. A la celebració van assistir qui aquells dies era alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, i altres autoritats de la ciutat.

El pare Ricardo Olivella va cedir per escrit el recentment habilitat saló perquè sigui usat per la Germandat per temps limitat, sempre que no interfereixi en els horaris i activitats de la parròquia.

En aquests dies ens va visitar el bisbe de la zona, Monsenyor Soler Perdigó. Ho va veure tot correcte, i en arribar a la barra on se li va oferir alguna beguda va dir amb molta gràcia: “Aquest és el lloc pecaminós, veritat?”, la qual cosa va arrencar una riallada tant al pare Ricardo com a José Luis.

Poc després de la inauguració, es va tancar el pàrquing de l'església al no arribar a un acord els usuaris que no van voler fer-se càrrec dels 15 milions de pessetes que es necessitaven per a la rehabilitació que exigia l'ajuntament.

En 1996 la parròquia va cedir per temps il·limitat a l'Agrupació de Confraries de Setmana Santa la petita capella que havia estat creada per guardar els passos. Aquesta capella es va construir gràcies a l'esforç de l'Agrupació de Confraries se Setmana Santa.

Poc després va marxar el pare Ricardo Olivella i va arribar el pare Joan Costa Bou, qui es va sorprendre agradablement per quantes activitats duia a terme la Germandat a la parròquia.

En 1999 es va cedir la seu de la Germandat a una associació de persones disminuïdes, i van haver de dur-se a terme obres per construir uns lavabos adaptats. I l'any 2000 es va completar el primer pis i es van crear les dues cambres petites i una més gran, on es va muntar el museu religiós amb diversos objectes que José Luis tenia a casa, peces comprades o cedides des de diversos llocs. El museu va ser inaugurat pel pare Santiago González, i els alcaldes de Sabadell i Archidona.

 El gran saló

La Germandat celebrava dos esdeveniments anuals, el Dia del Soci i un altre dinar on es preparaven plats típics d’Archidona. El menjar es preparava en l'antic pàrquing, i les taules es muntaven en el saló parroquial, ja que la seu del centre es quedava petita per a tals celebracions. En una dels dinars, en 2003, José Luis li va dir a Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, “Amb el saló tan bell que tenim aquí, i nosaltres així d'estrets…”. Al que l'alcalde va respondre: “El proper dinar el farem allí”.

Ell mateix es va estar movent per aconseguir una subvenció d'uns 9.000 euros, però en ser el local de la parròquia i considerar-se una propietat privada, no podia concedir-la. Però Bustos no volia que les seves paraules caiguessin en sac trencat, i va buscar diversos col·laboradors del món de la construcció, entre ells el seu oncle i padrí, Sr. Garrido.

Així que, entre diversos empresaris es va iniciar l'obra. Habilitar sòl i parets va ser possible gràcies a Manuel Bustos, que es va moure per aconseguir-ho per amor a la Verge sense que per a això sortís ni un cèntim de l'Ajuntament de Sabadell. Després es van obrir les finestres, es van sanejar les famoses bigues, es va fer l'altell i la cuina, es van posar les portes d'emergència i es va arreglar la de l'entrada, i es va fer la instal·lació de llum i desguassos. Tot això es va fer amb un préstec dels membres de la junta directiva, que van donar a fons perdut.

Quan el pare Juan Benito va celebrar el seu 50è aniversari com a sacerdot, se li va preparar després de la missa una festa sorpresa en el nou local. Es va alegrar molt de veure el seu somni complert de veure-ho arreglat, amb el seu gran escenari. José Luis va aprofitar per dir-li que ara faltaria construir el campanar i posar les escriptures clares a nom del bisbat i no al seu nom com estan.

El dia 3 d'octubre de 2004, coincidint amb la celebració del primer Dia d’Archidona, va ser inaugurat el nou saló. Va ser beneït pel pare Eduardo Acevedo Martínez, i van assistir els alcaldes de Sabadell, Manuel Bustos, i d’Archidona, Manuel Sánchez; a més de molts socis de la confraria. El pare Eduardo va lliurar a Alfonso Domínguez i José Luis Gil un document signat per ell en el qual cedeix el local per temps limitat a la Confraria.

José Luis va prendre la paraula i va dir als presents que tot això era així perquè la Verge volia, doncs ja l'any 1995 se li va demanar a Ella que ens ajudés a poder veure el local del teatre arreglat, i que després seguiríem amb el campanar, i va dir: “Tingueu fe, que tot el que li demanem Ella ens ho donarà”.

 Noves fites i reconeixements

El bon fer de la Germandat ha estat reconeguda en diverses ocasions. El 20 de gener de 2007, l'Agrupación Andaluza San Sebastiàn de los Ballesteros va lliurar al nostre president, Alfonso Domínguez, el Premi Cordobán, que anualment lliuren a aquelles persones, entitats i institucions que hagin recolzat a l'entitat.

I ja en 2010, la germandat, en col·laboració amb la Delegació de la Junta d'Andalusia a Catalunya, va fer d'amfitriona de l'exposició “Blas Infant, un andalús universal”, que recorria la figura del pare de la Pàtria Andalusa en el 125 aniversari del seu naixement. La mostra es va poder visitar a la Biblioteca del Nord de Sabadell, i en el seu acte d'inauguració van ser presents el regidor de cultura de l'Ajuntament de Sabadell, Lluis Monge, el comissari de l'exposició, Javier Aroca, i la nvicepresidenta del PSC i diputada al Parlament de Catalunya, Manuela de Mare. 

 


©2011 www.virgendegraciaensabadell.com ∑ Administraciůn